D

[Verse]
D
Feia dies que els amics
em volien treure de casa,
G
i ahir a la nit
           A
van arrossegar-me
          Bm
a un nou lloc de
D          A
pizzes artesanes.
              D
Els ha quedat bonic,
sona música italiana,
                  G
hi ha cadires de colors
                   A
al voltant de cada taula.
    Bm
Algú demana
             G   A
el millor vi de la carta.
   G                  A
I al beure el primer glop
Bm
se'm clava,
        G
com la punta d'una espasa,
       A
una veu que no esperava.

[Chorus]
               D
Diria que eres tu,
                F#m
unes taules més enrere,
    G                       A
sopant amb algú que no conec.
                  D
Juraria que eres tu,
parlàveu de la feina
               G
i rèieu amb aquest
               A
algú que no conec.
              G       A
I és tant estrany,
i és tant absurd.
       G               A
No goso girar el cap,
                    D
no vull que siguis tu.

D A G A
D A Em E

[Verse]
               D
I noto que els amics
allarguen la conversa,
              G
i parlen de l'estiu,
                      A   Bm
i no sé què de formentera.
Jo només sento
   G
una veu,
             A
que em desespera.

[Chorus]
                D
Recordo que eres tu,
                     F#m
una foto en blanc i negre,
     G                      A
ballant amb bombetes al carrer.
                  D
Recordo que eres tu,
saltàvem la foguera
                G
i el món era petit
                  A
i aquell amor immens.

             G
I és tan estrany,
            A
i és tan absurd.
                 G       A
No goso girar el cap,
no vull que siguis tu.

[Outro]
Em
No saps quantes vegades
      A
he tornat a aquella taula,
        F#m
i et sento i em giro
     G
i vinc a saludar-te.
        D     Em
I em presento
    A
al noi que t'acompanya,
      F#m
i et dic que et veig molt bé,
      G
i et dic que estàs molt guapa.
      Em
I el món desapareix
     A
amb aquella mirada.
    F#m                 G     D
Quedem la meva por tu i jo.
    Em
I veig creuar la vida,
         A
i et dic amb veu trencada:
   F#m
seria tan feliç
     G                   Em
si tornem junts a casa.

A F#m G
Em A F#m G x3
F#m Em A F#m G
Em A F#m G x4