Nascut entre Blanes i Cadaqués
Molt tocat per la tramuntana
D'una sola cosa pots estar segur
Quan més vell més tocat de l'ala
Sempre deia que a la matinada es mataria
Però cap al migdia anava ben torrat
Somriu I diu que no té pressa
Ningú m'espera allà dalt
I anar a l'infern no m'interessa
És molt més bonic l'empordà
Varen passar ampolles I anys
I en siset encara aguantava
Dormint la mona a la vora del ter
Però ell mai no s'hi tirava
Sempre deia que a la matinada es mataria
Però cap al migdia anava ben torrat
Somriu I diu que no té pressa
Ningú m'espera allà dalt
I anar a l'infern no m'interessa
És molt més bonic l'empordà
Somriu I diu que no té pressa
Ningú m'espera allà dalt
I anar a l'infern no m'interessa
És molt més bonic l'empordà
I quan veig la llum de l'alba
Se'm treuen les ganes de marxar
Potser que avui no es suicidi
Potser ho deixi fins demà
Fins demà
Fins demà
Nacido entre Blanes y Cadaqués
Muy tocado por la tramontana
De una sola cosa puedes estar seguro
Cuanto más viejo más tocado de el ala
Siempre decía que a la madrugada se mataría
Pero hacia el mediodía iba bien tostado
Sonríe I dice que no tiene prisa
Nadie me espera allí arriba
I ir al infierno no me interesa
Es mucho más bonito el Empordà
Pasaron botellas y años
I el Sisset todavía aguantaba
Durmiendo la mona al borde del Ter
Pero él nunca no se tiraba
Siempre decía que a la madrugada se mataría
Pero hacía el mediodía iba bien torrado
Sonríe I dice que no tiene prisa
Nadie me espera allí arriba
I ir al infierno no me interesa
Es mucho más bonito el Empordà
Sonríe I dice que no tiene prisa
Nadie me espera allí arriba
I ir al infierno no me interesa
Es mucho más bonito el Empordà
I cuando veo la luz de el alba
Siento las ganas de irme
Puede que hoy no me suicide
Puede que lo deje hasta mañana
Hasta mañana
Hasta mañana